|
Publicat a diariomedico.com  Fa huit anys, un estudi del Pfeiffer Research Center d'Illinois, Estats Units, va descobrir després d'analitzar una mostra de cabells del genial compositor Ludwig van Beethoven (1770-1827), que els seus nivells de plom multiplicaven per cent els habituals en el ser humà.
Encara que es desconeixen les causes que van provocar eixa intoxicació crònica per plom, coneguda com a saturnisme -que podria haver-se produït per ingestió de vi amb altes quantitats de l'element, pel plom del vidre, i inclús pel tractament mèdic a què va ser sotmés-, esta permetria explicar els còlics, els dolors articulars i de cap i els estranys comportaments que de vegades patia. Explicaria també la gran transformació que va patir al llarg de la seua vida, passant gradualment de ser un home simpàtic i agradable a una persona irritable, taciturna, socialment aïllada i que patia atacs de depressió i desesperació, tal com reflectixen els seus biògrafs.
A partir d'estes troballes, dos investigadors de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, de València, Vicente Rodilla professor de Toxicologia i vicepresident de l'Escola de Música de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria, i Carlos Garcés, professor del Departament de Producció Animal i Ciència i Tecnologia dels Aliments i tenor líric, van decidir unir els seus coneixements i la seua passió per la música per a anar un pas més enllà, comprovant si els efectes de la malaltia havien tingut repercussió en la seua obra musical, sobretot en la més tardana.
Segons Rodilla "coneixíem estudis sobre Goya, del que se sospita que va patir una intoxicació per saturnisme, la qual cosa quedaria reflectida d'alguna manera en alguns dels seus quadros, com en Saturn devorat pels seus fills o les sèries de Pintures Negres o Els Desastres de la Guerra. Quan va sorgir el tema de Beethoven ens vam plantejar comprovar si es podien detectar els efectes del saturnisme en la seua música".
Notícia completa Altres publicacions:
|
