Història de la Coral Polifònica

Des de la fundació de la Banda Primitiva l'any 1819 s'ha viscut l'afició a la música i als cors. El Cor obté gran relleu en les representacions dels lírics Betlems, de les obres en valencià, dels drames sacres i, sobretot, les de sarsuela, la qual cosa suposava tindre, a més de les parts solistes, que, curiosament, quasi sempre van ser les femenines, sobreeixint veus com Encarnación Santes o Maria Verdeguer.

En 1928 el llavors Director de la Banda Primitiva, mestre Llopis, a inciativa del llavors estudiant de Magisteri, en l'Escola Normal de València, Rafael Sornosa, i qui, posteriorment, dedicaria molts anys a la Societat tant de Secretari, com a President de la mateixa, va crear un cor de veus mixtes per a interpretar especialment polifonia. Des de llavors diversos mestres com Machancoses Cervera, Blanquer, Hernández, etc…, han volgut cultivar l'art coral, encara que centraven més el seu treball en la Banda Primitiva. En 1967 el professor de solfeig i fagot Vicente Barona Nácher va fundar el primer cor infantil de la Banda Primitiva. En els últims anys, i gràcies a la implantació de l'assignatura de Conjunt Vocal, s'ha incrementat el nivell de motivació, participació i qualitat, destacant les intervencions del conjunt coral en els festivals de cors organitzats per la Conselleria de Cultura (anys 1991-94). En 1994 amb motiu de la clausura del curs acadèmic, el cor va posar en escena, sota la direcció del mestre Barona, diverses antologies de fragments de sarsuela amb el títol En Zarzuela Viva i altres famoses sarsueles completes com El Rey que rabió, Los Gavilanes o El manojo de rosas amb èxit apoteòsic.

Llegir més...